Categoria: Ensenyament

Arran de la decisió absurda del Consell constitucional d’il·legalitzar l’ensenyament immersiu i els accents i signes del català (i de les llengües de les altres regions), l’APLEC ha demanat formalment audiència a Jean Castex, després que el primer ministre anunciés que rebria les associacions representant l’ensenyament en llengües regionals. L’APLEC que obra des de fa 38 anys al desenvolupament de l’ensenyament del català sota totes les seues formes, incloent-hi la immersió, vol exposar-li les propostes que permetrien sortir de l’impasse en el qual ens ha col·locat la interpretació inconseqüent d’un grapat de jutges constitucionals i de diputats glotofòbics. En particular l’APLEC demana que se llanci urgentment el procediment d’esmena de la Constitució que garanteixi la igualtat de dret entre el francès i les llengües de les regions.  

Amb el recurs al Consell constitucional, el ministre d’Educació amb el suport del president de la República ha posat l’ensenyament immersiu (i el reconeixement legal de les llengües de les regions) en català en una impasse jurídic : absència de cap reconeixement legal i fragilització extrema amb la declaració de la més alta instància juridico-institucional del caràcter « contrari a la constitució » de les llengües. Qualsevol persona, administració o entitat malintensionada pot acabant portar la immersió davant dels tribunals i fer tancar les escoles.  

La sola solució 

La sola solució jurídica és d’aconseguir que se modifiqui la Constitució per obtenir que s’hi inscrigui en tota lletra la igualtat de dret del francès amb les llengües de les regions. L’APLEC proposa que l’article 2 esmenti : « La langue de la République est le français, au même titre que les langues régionales ». Donat que la frase en si no significa res especial i que se desprèn l’exclusivitat del francès d’una interpretació, una equiparació de les llengües formulada a l’article 2 permetria d’evitar l’exclusió de les llengües de les regions. La qüestió de l’ús i de quines competències tindria cada llengua seria determinada per una llei de llengües ; se respectaria per fi la voluntat del legislador (des de la inscripció del francès a l’article 2 el 1992) de no perjudicar les llengües « regionals ». La mateixa llei especificaria en tota lletra que l’ensenyament per immersió i els accents són legals, garantint així un marc legal i una seguretat jurídica. 

Procediment a engegar d’urgència 

L’APLEC demana al govern i als diputats de la majoria d’encetar el més aviat el procediment per mor de modificar la constitució. Queden pocs mesos abans del final de la legislatura i és imperatiu de no retardar més la decisió. Tant per la seguretat de l’ensenyament en català com pel període electoral que paralitzarà tot – i no sabem per quant de temps. No resoldre el problema podria portar més conseqüències en termes polítics. 

Definir precisament la immersió 

Una altra necessitat que ha de donar seguretat jurídica a l’ensenyament immersiu, és definir-li més bé i inscriure en la llei en què consisteix precisament. La immersió no significa l’absència ni el desconeixement de francès. És l’ensenyament complet en català, sabent que s’estudia duna altra forma i que la igual competència en les dues llengües és l’objectiu que s’assoleix (al final del primari), al mateix temps que un millor domini del francès. És indispensable difondre una informació precisa i rigorosa del que és la immersió a prop dels polítics que han de fixar el arc legal. 

Informació massiva de les famílies i suport dels batlles 

Per altre band, mentrestant i a més de les actuacions al pla jurídic, és necessari d’avançar desenvolupant el màxim l’ensenyament de i en català per una difusió massiva de l’oferta d’ensenyament (de la llengua, bilingüe, immersió, de la maternal fins a la universitat), tal com ho preveu la llei (article 312-10 del codi de l’educació : «Les familles sont informées des différentes offres d’apprentissage des langues et cultures régionales.») i com ha començat de fer-ho l’OPLC. També de recollir el àxim de suport formals dels batlles i consells municipals.