Alguns avanços menors anunciats pel Ministeri
Donada la llarga llista de disfuncionaments i l’incompliment per les autoritats acadèmiques dels textos reglamentaris sobre l’ensenyament de les llengües regionals (circular del 12 d’abril 2017 en particular), i davant de la màxima preocupació mostrada per les associacions de la FLAREP (Federació per les llengües regionals a l’educació pública) confrontades a les noves disposicions de la reforma del batxillerat i del liceu, on les llengües regionals pesaran més de l’1% dels punts del bac, el conseller encarregat de les llengües regionals, Matthieu Lahaye, va voler oposar una perspectiva optimista anunciant alguns progressos. “Petits passos” segons les seues paraules ajuden per a fer progressar les llengües regionals : integració als ‘Ensenyaments d’especialitat’ en el mateix intitulat que les llengües estrangeres, possibilitat de combinar-lo amb l’estudi de la llenga C, propera difusió d’aquesta informació als establiments i als rectorats. Aquestes correccions menors no van ser suficients per tranquil·litzar les associacions de defensa de l’ensenyament de les llengües regionals que han transmès la sensació d’incomprensió i de menyspreu que s’expressa a la base per la falta de diàleg i d’escolta de les administracions i de l’Educació Nacional. Sobre el terreny, previsions i primeres projeccions fan témer que les restriccions imposades pels Rectorats causin la desaparició de més de la meitat dels ensenyaments existents. La FLAREP va destacar el dèficit de reconeixement del bilingüisme en els textos (reformes del col·legi i del liceu, circular sobre ensenyaments fonamentals, projecte de llei de l’escola de la confiança), l’absència de reconeixement del flamenc occidental i del francoprovençal, i va demanar al Ministeri una col·laboració més estreta per millorar la situació. La FLAREP es va reunir el mateix dia (dijous 7 de febrer) amb Antoine Karam, senador autonomista LReM de Guyana, per treballar al reconeixement de les llengües regionals en el projecte de llei de l’escola de la confiança.
Diverses mares i pares d’alumnes de Pollestres han demanat la intervenció de l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, davant les informacions segons les quals el col·legi Sévigné de Perpinyà no preveu la continuïtat de l’ensenyament del català que estudien els seus fills i filles en primari i els incita a canviar per l’italià que proposa l’establiment. L’APLEC –un cop més– se veu obligada a denunciar una situació escandalosa i il·legal per diferents raons. Escandalosa perquè la llengua catalana és encara una vegada víctima de decisions arbitràries de part d’estructures educatives que haurien de ser al servei dels joves, de les famílies i de les comunes que sostenen l’estudi i la transmissió del català. Il·legals perquè la llei és clara : « l’enseignement des langues régionales est favorisé » (art L-312-10 del Codi de l’educació), la llengua regional és proposada en 6a (Circular 072 del 12 d’abril de 2017) i l’educació pública ha de garantir la continuïtat pedagògica dels ensenyaments. El català és actualment dins una situació de clara discriminació : bloqueig de l’Oficina pública, cap convenció Estat-col·lectivitats, cap reunió del Grup acadèmic, cap planificació del desenvolupament, no s’afecten els professors reclutats dins els establiments on n’hi ha menester. L’APLEC crida les autoritats acadèmiques a reunir el més aviat el Grup acadèmic per l’ensenyament de català de manera a posar en plaça la concertació indispensable al funcionament normal de l’ensenyament de la llengua regional. L’APLEC demana que tots els col·legis de Perpinyà proposin a la reentrada 2019 l’ensenyament del català amb els professors certificats no afectats. Contacte i informació :