Categoria: Comunicats

Després del vot històric d’una llei de protecció de les llengües regionals, ara ve una Sant Jordi històrica: com a regal, més de 60 deputats LReM han formalitzat aquest 23 d’abril un recurs davant del Consell constitucional contra la llei, després que el president de la República hagi retardat fins al darrer moment la promulgació del text. Una veritable vergonya.

Paul Molac, promotor de la llei, se demana « De què tenen por ? » Segurament que aquest primer marc jurídic pugui ajudar a salvar unes llengües en perill d’extinció a França.

L’APLEC denuncia aquests parlamentaris partidaris del monolingüisme i còmplices de linguicida agreujat. Aquests diputats que, com el ministre d’Educació, tot dient el contrari, de fet són contra l’ensenyament de les llengües regionals. L’APLEC fa una crida als diputats catalans perquè intervinguin a prop de llurs col·legues per retirar al més aviat el recurs.

Sabem tot l’amor del Consell constitucional per les llengües regionals ; és urgent que aquests parlamentaris rectifiquin llur decisió i acabin aquest assetjament indigne d’un país democràtic.  

El 8 d’abril 2021 s’ha de marcar amb una creu al calendari : per primer cop una llei francesa ha estat aprovada per garantir « la protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció ».

Gràcies a la tossuderia del diputat bretó Paul Molac, al suport constant i cada cop més ample de les associacions, dels militants i d’elegits de tots colors, i gràcies al vot decisiu dels parlamentaris LReM – aquí els tres diputats catalans, Romain Grau al capdavant, que és també vice-president del Groupe d’étude Langues régionales a l’Assemblea – un quadre jurídic permet d’ara endavant de protegir les llengües, autoritza la senyalètica bilingüe així com la inscripció oficial i correcta dels noms en llengües regionals a l’Estat civil, i per fi reconeix l’existència i la legitimitat de l’ensenyament dit immersiu per les llengües regionals (la immersió en francès ell ja és la regla per tothom).

Concretament per al català, els petits Martí, Lluís, i altres Núria o Mel·lina haurien de veure respectada la integritat de llur nom, i les classes immersives en català de les escoles Arrels (dins el públic) i de la Bressola (al privat associatiu) perden llur condició de « hors-la-loi ».

Ara queda per desenvolupar a tot arreu on la demanda ho justifica aquesta oferta d’ensenyament que garanteix l’excel·lència dels resultats en llengües evidentment però també en francès i en disciplines científiques.