LA LLEI MOLAC AUTORITZA LA INSCRIPCIÓ A UNA ESCOLA BILINGÜE D’UNA COMUNA VEÏNA
La llei Molac –aprovada el maig de 2021– és clara sobre la qüestió de la “participació econòmica en l’escolarització d’un nen” en un municipi veí “amb la condició que el municipi de residència no tingui una escola que imparteixi l’ensenyament en llengua regional” ( art 6 de la llei i L. 442-5-1 del codi d’educació): imposa al municipi de residència el pagament de l’escolaritzacióal municipi mitjançant un conveni entre els dos municipis. L’ordenament jurídic (considerat conforme pel Consell Constitucional, a diferència d’altres articles) completa així les disposicions ja existents en el codi educatiu (arts 212-8 i 212-21) que estableixen l’obligació legal de participació econòmica a la contribució a les taxes d’escolarització dels alumnes entre escoles públiques i definir-ne la distribució. La llei Molac –de “protecció del patrimoni de les llengües regionals”– amplia doncs la normativa al cas de l’ensenyament de les llengües regionals, per tal de garantir la igualtat de condicions d’accés de les famílies a l’ensenyament de les llengües regionals. En cas de reticència o negativa, les autoritats acadèmiques, prefecturals i fins i tot judicials intervenen per fer complir la llei. En la mesura que els casos d’ensenyament bilingüe o immersiu en català continuen sent puntuals, és força difícil d’entendre que els municipis s’oposin obertament a aquest sistema, llevat de registrar-se en una manifesta hostilitat a l’ensenyament del català…
La solució a aquestes normes es troba en la generalització de l’oferta d’ensenyament de i en català a totes les escoles del departament, és l’única manera de garantir la igualtat entre tots els alumnes i totes les famílies dins l’escola de la república.
