Alà BAYLAC FERRER
L’exercici encarregat als diputats Euzet i Kerlogot per Jean Castex era complicat o fins i tot impossible: fer proposicions de tipus jurídic que facin compatibles conceptes Incompatibles… El Consell Constitucional – i els poders públics francesos en general – declaren el caràcter exclusiu i excloent de la llengua francesa al si de la República (prohibint els accents com la í de Martí i l’ensenyament dit ‘immersiu’). D’un altre costat la immersió lingüística és una pedagogia motivada pel perill imminent de desaparició d’una llengua B davant d’una llengua A dominant i “invasora” (reprenent la terminologia de la biodiversitat). Així els quebequesos, els anys 1950, per salvar el francès davant de l’anglès. La immersió se basa en l’ensenyament EN la llengua (en català a Arrels i la Bressola) i en la utilització de la llengua per COMUNICAR de manera ordinària dins la societat, a fora de la classe. Són precisament els dos principis que prohibeix el Consell constitucional…
Els deures de vacances donats pel primer ministre consistien doncs a resoldre una equació impossible. Els dos diputats tenen el mèrit de tornar la còpia imaginant solucions. Imperfectes, evidentment. Suggereixen d’inscriure dins el “dret tou” (‘droit souple’), en forma d’instruccions i de circulars ministerials, una interpretació de la immersió que respecta les exigències constitucionals franceses: reforçar la presència del francès i eliminar la comunicació institucional que no és en francès. Precisament els objectius de la immersió… I això sense cap garantia – ho diuen els dos missionats – que els tribunals ho jutgin suficient i conforme a la interpretació de l’article 2 de la Constitució.
De tota manera, el Raport té com a mèrit – de fet el mèrit és del Jean Castex que l’ha comandat – d’obrir el debat al més alt nivell sobre la reconeixença de la igualtat lingüística i dels drets lingüístics a la República francesa. El problema el té l’Estat, més que les escoles. Ara bé, el Rapport no posa pas prou en evidència la prioritat: la generalització de l’ensenyament bilingüe públic, sol susceptible de salvar la transmissió del català a gran escala entre les joves generacions, i la resolució dels múltiples “disfuncionaments” (siguem púdics…) que entrebanquen dia rere dia, any rere any, l’ensenyament del català a les escoles, als col·legis, als liceus i a la universitat.