REENTRADA 2021 : Endavant ! El català torna a escola

L’APLEC ha fet aqueixa setmana la seua reentrada – reunió del consell directiu, dels seus 30 mestres de català, de la comissió d’edició de la revista ‘Mil Dimonis’ – abans de tornar efectivament davant els alumnes els dies que venen per reprendre les cursos d’iniciació al català. L’APLEC gràcies al suport financer de les municipalitats, dels consells regional i departamental, i en estreta concertació amb l’Educació nacional, permet al 20% dels alumnes del primari (qualques 9 000 nins i nines) de s’iniciar a la llengua catalana (massa poc encora, l’objectiu és de garantir l’accés al català a 100% dels joves del departament).

Les demandes van creixent. L’APLEC col·labora activament amb l’Oficina pública de la llengua catalana per desenvolupar i generalitzar l’aprenentatge del català en garantint els anys vinent la igualtat de tots els joves davant del que constitueix un atot per llur futur.

Per tota informació o projecte d’obertura de curs de català, les famílies, els elegits  poden contactar l’APLEC : aplec@aplec.cat o 04 68 66 22 11.

EL RAPPORT SUR L’ENSEIGNEMENT DES LANGUES RÉGIONALES, L’ANTICONSTITUCIONALITAT DEL CATALÀ I JEAN CASTEX

Alà BAYLAC FERRER 

L’exercici encarregat als diputats Euzet i Kerlogot per Jean Castex era complicat o fins i tot impossible:  fer proposicions de tipus jurídic que facin compatibles conceptes Incompatibles… El Consell  Constitucional – i els poders públics francesos en general – declaren el caràcter exclusiu i excloent de  la llengua francesa al si de la República (prohibint els accents com la í de Martí i l’ensenyament dit  ‘immersiu’). D’un altre costat la immersió lingüística és una pedagogia motivada pel perill imminent de  desaparició d’una llengua B davant d’una llengua A dominant i “invasora” (reprenent la terminologia  de la biodiversitat). Així els quebequesos, els anys 1950, per salvar el francès davant de l’anglès. La  immersió se basa en l’ensenyament EN la llengua (en català a Arrels i la Bressola) i en la utilització de  la llengua per COMUNICAR de manera ordinària dins la societat, a fora de la classe. Són precisament  els dos principis que prohibeix el Consell constitucional…  

Els deures de vacances donats pel primer ministre consistien doncs a resoldre una equació  impossible. Els dos diputats tenen el mèrit de tornar la còpia imaginant solucions. Imperfectes,  evidentment. Suggereixen d’inscriure dins el “dret tou” (‘droit souple’), en forma d’instruccions i de  circulars ministerials, una interpretació de la immersió que respecta les exigències constitucionals  franceses: reforçar la presència del francès i eliminar la comunicació institucional que no és en francès.  Precisament els objectius de la immersió… I això sense cap garantia – ho diuen els dos missionats –  que els tribunals ho jutgin suficient i conforme a la interpretació de l’article 2 de la Constitució.  

De tota manera, el Raport té com a mèrit – de fet el mèrit és del Jean Castex que l’ha comandat  – d’obrir el debat al més alt nivell sobre la reconeixença de la igualtat lingüística i dels drets lingüístics  a la República francesa. El problema el té l’Estat, més que les escoles. Ara bé, el Rapport no posa pas  prou en evidència la prioritat: la generalització de l’ensenyament bilingüe públic, sol susceptible de  salvar la transmissió del català a gran escala entre les joves generacions, i la resolució dels múltiples  “disfuncionaments” (siguem púdics…) que entrebanquen dia rere dia, any rere any, l’ensenyament del  català a les escoles, als col·legis, als liceus i a la universitat.

L’ENSENYAMENT EN CATALÀ SEMPRE EN QÜESTIÓ: QUÈ FARÀ EN CASTEX ?

L’APLEC resta inquieta després de les conclusions del Rapport sur les langues régionales (Euzet i Kerlogot, vegeu article de l’Indépendant del 1/8/2021) lliurat al primer ministre el 21 de juliol pels diputats missionats per proposar solucions a l’impasse generat per la decisió del Consell constitucional d’il·legalitzar l’ensenyament immersiu i els accents de les llengües regionals.

Els diputats català i bretó confessen que el marge de maniobra és estret i incert; suggereixen una definició per via reglamentària de l’ensenyament immersiu que seria susceptible de tranquil·litzar els jutges constitucionals i de rebaixar l’hostilitat dels poders públics envers les llengües regionals… Més enllà de la segurització dels ensenyament immersius existents en català – de la Bressola i d’Arrels dins el públic – l’important resta la generalització de l’ensenyament públic bilingüe (75% del bilingüe i immersiu actual) sol susceptible de garantir l’accés de totes les famílies que ho volen a la transmissió del català per llurs infants (76% dels habitants favorables).

Cal imperativement que el primer ministre i l’Educació nacional facin respectar els textos existents, difusin la informació a les famílies (programat per l’OPLC) i estendre l’oferta de bilingüisme a tot el departament.

L’APLEC compta sus d’una propera trobada amb Jean Castex per insistir sobre la missió del servei públic de normalitzar l’ensenyament de català : coeficients del bac, continuïtat de la iniciació al col·legi, formació i reclutament de professors bilingües…