Reflexió de Miquela Valls, Presidenta emèrita de l’APLEC, sobre els esdeveniments a Catalunya

Miquela Valls Robinson, presidenta emèrita de l’APLEC

Fa més de trenta anys que a l’APLEC (Associació per a l’Ensenyament del Català) fem per manera que la llengua catalana sigui present a les escoles de Catalunya Nord. No és pas que català escolar manqui de reglaments ni de programes; són els mitjans financers estatals que li fan falta i nosaltres mirem de pal·liar-los. Lo altre: què ensenyar i com, no ens mira pas. En principi, car la violència soferta al Principat nos hi fa posar. Els nostres docents n’han de parlar amb la mainada: cinc cèntims almenys per evacuar la negror d’uns dolents, no de per riure. El 1er d’octubre 2017 és i serà una pàgina més de la Història dels catalans. Caldrà que els programes l’incloguin. Bé hi són ja les ditades de la sang d’en Guifré, les conquestes del rei en Jaume, els cops de falç dels Segadors, la revolta dels Angelets i altres episodis gloriosament moguts. També hi consten per sort l’abat Oliva instaurant la Pau i treva, Casals fent del popular Cant dels ocells un himne de pau universal… Se’ls haurà d’afegir el poble català, no violent dins l’adversitat, votant per dret legítim a decidir d’ell mateix. Muntem-nos ja des d’ara una seqüència didàctica amb el Camp de maig de Toluges (1027), l’auditori de les Nacions Unides (1971) i centres de vot ben vigilats del Principat (1-10-2017). Història passada i present, instrucció cívica, educació moral i ciutadana: tot hi és en aquesta lliçó de pacifisme. I a més l’orgull, raonat, de sentir-se català (-ana).

Miquela Valls Robinson, presidenta emèrita de l’APLEC

  • Tema subsidiari d’« Educació als mèdies i a la informació » per a la classe de 3a i enllà, sense aturador: « Fixeu-vos amb l’anàlisi dels fets als diaris, teles i ràdios: locals d’aquí i d’allí, estatals francesos i espanyols. Com explicar tanta divergència? »

Réflexion de Miquela Valls, Présidente émérite de l’APLEC, sur les évènements en Catalogne

Voilà plus de trente ans que l’APLEC (Association pour l’Enseignement du Catalan) fait en sorte que la langue catalane soit présente dans les écoles de Catalogne Nord. Le catalan scolaire ne manque certes ni de règlements ni de programmes, mais les moyens financiers de l’état lui faisant cruellement défaut, nous essayons de les pallier. Le reste, contenus et méthodes de l’enseignement, n’est pas notre affaire. En principe, car la violence que subit la Catalogne du Sud, nous contraint à nous en mêler. Nos enseignants doivent en parler aux enfants : quatre mots au moins pour évacuer la noirceur des méchants pour de vrai. Le 1er octobre 2017 est et sera une page de plus de l’Histoire des Catalans. Il devra figurer dans les programmes. N’y a-t-il pas déjà les barres du sang de Guifrè, les conquêtes du roi Jaume 1er, les coups de faucille des Segadors, la révolte des Angelets et autres épisodes mouvementés et glorieux ? Y figurent aussi –et c’est heureux– l’abbé Oliba instaurant la Trêve de Dieu, Casals faisant du Cant dels ocells un hymne universel à la paix… Il faudra désormais leur adjoindre le peuple catalan, non violent dans l’adversité, votant selon le droit légitime à décider de lui-même. Préparons donc déjà une séquence didactique avec le Camp de maig  de Toluges (1027), l’auditorium de l’ONU (1971) et des bureaux de vote bien défendus au Principat (1-10-1017). Histoire passée et présente, instruction civique, éducation morale et citoyenne : il y a tout pour faire une bonne leçon de pacifisme. Avec en plus la fierté, raisonnée, de se sentir catalan(e).

Miquela Valls Robinson, présidente émérite de l’APLEC

  • Sujet subsidiaire d’« Education aux médias et à l’information » pour élèves de 3ème et tous publics sans modération : « Considérant attentivement l’analyse des faits par les journaux, télés et radios : au niveau local (ici et au sud), au niveau étatique français et espagnol, comment expliqueriez-vous les divergences ? »