AUGMENTA VOCABULARI amb L’IMAGIER BILINGÜE de l’APLEC

Acabem de posar en línia L’imagier bilingüe català-francès, amb 225 mots il·lustrats de moltes categories de vocabulari corrent : animals, vestits, objectes quotidians, instruments, aliments, transports, vegetals, eines, material escolar, joguets, esports, parts del cos… Una excel·lent manera d’augmentar el teu vocabulari, de jogar entre petits i grans, de progressar de manera lúdica i divertida. Descarrega el teu Imagier i inventa un joc. El pots imprimir, retallar… Penjarem les regles de jocs que ens envieu que facin servir L’imagier de l’APLEC. Una publicació Petit guide, APLEC i Casa de la Generalitat.

Idea de joc : imprimeix i retalla cada fitxa de vocabulari ; distribueix 5 fitxes a cada jogaire ; se cal desembarassar de totes les fitxes posant-ne una parella de la mateixa família a cada torn ; després de cada torn se pesca una nova fitxa a la pila ; si no pots desembarassar-te de cap parella, pesques una fitxa i passes fins al torn següent ; el darrer que queda amb fitxes a la mà ha perdut. A cada torn el jogaire anuncia la parella que pot deixar : ex. « Jo deixi la parella del llibre i del llapis ».

L’APLEC dona a conèixer els treballs guanyadors del concurs Sant Jordi 2020

Contes i roses per Sant Jordi, malgrat el confinament. Aquest era el propòsit de l’APLEC per assegurar, almenys a les xarxes socials, la presència d’aqueixos dos elements imprescindibles en arribar la data estimada de Sant Jordi.

L’acollida de la proposta va ser molt bona des del primer moment i hem rebut centenars de roses dibuixades i una dotzena de contes amb l’argument principal de la lluita imaginativa, i a vegades esbogerrada, contra el coronavirus.

Mit aquí els treballs guanyadors!

El conte guanyador del I Premi de Literatura Infantil organitzat per la Revista Mil Dimonis i l’APLEC: “VIRUTACIOTA” d’en Jon S.A.

La il·lustració guanyadora del I Premi de Dibuix Infantil de Sant Jordi (confinat), organitzat per la Revista Mil Dimonis i l’APLEC, de l’artista Emma L.

A J.Q.

L’APLEC acaba de penjar a la seua web un conte de la Paula Belmàs Llense amb il·lustracions de Wäwä  Història del pallagostí Tic tic Saltamarges.

Un observador neutral de la vida nord-catalana, prou entès per això en literatura rossellonesa, hi podria veure qualque relació amb en Jaume Queralt que se’ns acaba de morir. Comentari en tercer grau o més, com li agradava tant de fer-ne al poeta, periodista, bloguista i més? No, ni tan sols premonició. Car, el conte que se publica complet ara, ja la revista infantil Mil Dimonis, editada per l’APLEC, n’havia donat a conèixer dos episodis als entorns de Nadal. L’encontre doncs és pura coincidència, independent de la nostra voluntat. Encara que, posats a cercar la raó subliminal de cada cosa, se podria emparentar a posteriori, el desfici del nostre «Pallagostí» sobtadament privat de «criquejar» amb una certa pèrdua de briu que un hom havia notat en Jaume, fa un parell de mesos.

Ara bé, com que l’APLEC no té pas per vocació, com el difunt, d’embolicar la troca (i apanya’t per cercar el fil!) sinó de posar el català a l’abast de qualsevol amb ganes de (re)català(nització), se farà un deure d’aclarir l’obscuritat queraltesca del paràgraf precedent.

En 1994 en efecte, després d’haver entrat en poesia amb Sense recança de l’escalp el 1987, i continuat amb Mots el 1992 (al marge d’obres més esperades del periodista que també era: la canònica biografia de Jordi Barre el 1985, el salutari Camps du mépris el 1991, el 1992 el curiós Sasha Stone el fotògraf sense rostre i el Bouquet vivesien, apropament francès a la figura de l’humanista valencià Joan-Lluís Vives) Jaume Queralt publicava Paisatge interior d’un tic tic saltamarges.

Era una plagueta boniqueta on les vocals feien el salt, com l’insecte dit oficialment « llagosta ». Aplicant-se a ell mateix la frase feta ben rossellonesa no gaire laudativa per la persona a qui s’adreça, (el «Tic tic saltamarges, va d’aquí d’allà sense fer res d’útil) deixava clara la distància que sabia prendre amb ell mateix.

El Pallagostí tic tic saltamarges retroba el seu criquejar al final del conte.

En Jaume Queralt nos deixa el seu, escrit.

Miquela Valls Robinson, presidenta emèrita de l’APLEC