LE BILINGUISME EN LANGUES RÉGIONALES, MODÈLE PÉDAGOGIQUE POUR RÉFORMER L’APPRENTISAGE DES LANGUES

LA FLAREP TRAVAILLE AVEC LE GROUPE D’ÉTUDE LANGUES RÉGIONALES
À L’ASSEMBLÉE

La FLAREP, Fédération pour les langues régionales dans l’enseignement public, communique :
La FLAREP, à l’issu d’une séance de travail le mercredi 20 juin à l’Assemblée Nationale avec le Groupe d’étude sur les langues régionales, a constaté avec des députés de Bretagne, Corse, Alsace, Polynésie, Pays Basque et Savoie que l’enseignement bilingue en langue régionale – qui représente en France quelques 100 000 élèves – constitue un modèle innovant pour résoudre
la question récurrente de l’amélioration de l’apprentissage des langues dans le système éducatif. La pédagogie de l’apprentissage précoce et de la pratique de DNL dans la langue, forte d’une expérience de 35 ans et de résultats probants conduisant au plurilinguisme effectif des élèves, se place aujourd’hui au coeur des préoccupations de réforme du système éducatif.

Disparité de traitement
Or, députés et représentants des langues notent toujours une énorme disparité de traitement entre langues :
– du franco-provençal/savoyard et du flamand occidental que le Ministère refuse toujours d’inscrire sur la liste des langues régionales de l’Éducation nationale au tahitien ou au corse dont bénéficient tous les élèves ;
– en passant par le basque qui concerne près de 40 % des élèves bilingues dans le 1er degré toutes filières confondues, dont les 2/3 dans l’enseignement public ;
– et une absence de pilotage de la question de l’enseignement des langues régionales par le gouvernement, qui se traduit par la multiplication des dysfonctionnements sur le terrain.

Gains et bénéfices grâce aux LR
Dans la mesure où les langues régionales constituent un outil pour le développement économique des régions et un moyen d’obtenir des gains importants, aussi bien en termes de bénéfices didactiques et cognitifs que d’amélioration de la productivité professionnelle, les parlementaires et les associations sont convenus de travailler conjointement à trois objectifs
prioritaires :
1. Amender les textes sur les réformes éducatives (comme le bac et le lycée ou les enseignements fondamentaux) pour y rétablir la place des langues régionales oubliées dans ces textes.
2. Rétablir un dialogue constructif entre notre fédération et le Ministère de l’Éducation afin de mener à bien un travail suivi et concerté.
3. Dresser un plan de formation qui permette de surmonter les problèmes récurrents de ressources.

Prochaine réunion au MEN
Les associations d’enseignement des langues régionales se rendront le 3 juillet prochain au Ministère de l’Éducation nationale accompagnées de parlementaires pour y procéder à une première réunion de travail d’urgence en vue de la rentrée prochaine. Les députés du Groupe d’étude Langues régionales à l’Assemblée travaillent par ailleurs à une prise en compte
effective de la reconnaissance des langues régionales et de leur enseignement dans la Constitution à l’occasion de sa réforme lancée le 26 juin en commission des lois avant de passer en séance plénière à partir du 9 juillet.

Les représentants de la FLAREP à l’AN : Martine Ralu (Oc-bi), Marc Bron (Ass. Enseignants de Savoyard), Thierry Delobel (Ikasbi), Jean-Paul Couché (ANVT), Alà Baylac Ferrer (APLEC), Rémi Thouloat (Dev Yezh), Marie Jeanne Verny (FELCO), Emmanuelle Parisse (Eltern Alsace), avec quelques-uns des 35 participants à la réunion du Groupe d’étude LR (députés et assistants
parlementaires), autour de Paul Molac, président du Groupe et député breton LREM…

La Plataforma per la Llengua es mobilitza per exigir més presència del català en l’ensenyament a la Catalunya del Nord

– La campanya «A la Catalunya del Nord, el català a l’escola» vol denunciar la situació precària en què es troba l’oferta educativa en català als territoris nord-catalans

– La petició, que neix del territori, té l’Associació per a l’Ensenyament del Català com a impulsora.

Perpinyà, 24 de maig.- El 2017, només un 25% dels alumnes escolaritzats a la Catalunya del Nord van fer classes en català. Aquest percentatge contrasta amb la voluntat del 76% de ciutadans nord-catalans que es mostren favorables a la implantació d’un sistema d’ensenyament bilingüe. Per ajudar a revertir aquesta situació que posa en risc la vitalitat del català a la Catalunya del Nord, la Plataformaper la Llengua ha impulsat la nova campanya «A Catalunya Nord, l’escola en català!». Aquest matí Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat, juntament amb Alà Baylac, de l’Associació per l’Ensenyament del Català, i Hervé Pi, del Col·lectiu 2 d’Abril, l’han presentada en una roda de premsa a l’Institut Franco-Català Transfronterer, a la Universitat de Perpinyà. La presentació ha comptat també amb la presència de Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, i de representants d’entitats i associacions del territori, com la Bressola.

Enviem milers de cartes a Jean-Michel Blanquer, Ministre Nacional d’Educació de la República Francesa
A través del web www.estimielcatala.cat, l’ONG del català ha creat un formulari per fer arribar milers de cartes al Ministre d’Educació Nacional francès, Jean-Michel Blanquer. El text expressa el malestar de l’entitat amb la manca de sensibilitat lingüística que mostra el govern francès en l’educació nord-catalana i exigeix un augment immediat de la presència del català a les aules. La Plataforma per la Llengua també ha recordat al govern francès que l’article 75.1 de la Constitució estableix que «les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França». Així doncs, el govern té l’obligació de preservar i garantir aquest patrimoni lingüístic i l’única manera de fer-ho és ensenyant la llengua catalana a l’escola. A més, la Plataforma per la Llengua també vol recordar que el govern francès no ha ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i que, per tant, està impedint que es garanteixin els drets lingüístics dels seus ciutadans.

Amb aquesta campanya, l’ONG del català també pretén sumar el suport de càrrecs electes favorables a la iniciativa, així com promoure mocions de suports als Consells Municipals del territori i a la resta d’institucions franceses.

El català a l’escola nord-catalana
Com recollia l’InformeCAT17, al curs 2016-17 el nombre d’alumnes escolaritzats en català va augmentar considerablement respecte dels períodes anteriors, fins arribar als 5.000. Tot i aquest increment i la voluntat majoritària dels ciutadans nord-catalans de tenir una escola immersiva i bilingüe, la situació del català a les escoles continua sent precària. Només un 8% dels centres disposen d’un ensenyament bilingüe o immersiu i un 20% estudia la llengua únicament entre 30 minuts i dues hores setmanals. La Plataforma per la Llengua considera imprescindible que s’incrementi la presència del català a les escoles per tal de poder mantenir la dinàmica de creixement en el nombre de parlants que s’ha registrat en els darrers 10 anys. L’educació és també un element clau per fer front al problema que suposa la caiguda de la transmissió lingüística intergeneracional entre els nord-catalans. Plana ha assegurat que la voluntat és «que tota la mainada tingui accés a una llengua que els donarà oportunitats econòmiques i socials i que els permetrà d’entrar a formar part d’una comunitat de 10 milions de parlants».

Una campanya amb l’impuls de les entitats nord-catalanes
«A la Catalunya del Nord, el català a l’escola» neix arrel de la petició d’entitats del territori, com l’Associació per l’Aplec del Català. En aquest sentit, la campanya té com un dels objectius, precisament, teixir noves complicitats entre associacions i organitzacions en favor de la llengua. Com ha assegurat Hervé Pi, «la llengua la salvarem entre tots».